dimecres, 31 d’agost de 2016

Articles (30) al bloc a l'agost del 2016


ARTICLES (30) AL BLOC A L’AGOST DEL 2016

Pregunta a Jordi Guillot (ICV): La bullanga de Barcelona del 5-VIII-1835 forma part de la vostra memòria històrica?

El cos del general Basa, defenestrat.

PREGUNTA A JORDI GUILLOT (ICV):
LA BULLANGA DE BARCELONA DEL 5-VIII-1835 FORMA PART DE LA VOSTRA MEMÒRIA HISTÒRICA?
[EL VIDRE AL COR, 25-VIII-2016]
 Gerard Horta

A la tercera setmana d’agost, en Jordi Guillot (exmilitant del PSUC i militant d’ICV: regidor del 1979 al 1983, conseller a CCRTV i Caixa Catalunya als anys noranta, parlamentari del 1995 al 1999 i senador del 2004 al 2015) afirmà en una piulada a twitter que “el Born no forma part de la meva memòria històrica”.

Hem volgut estalviar-nos humiliacions excessives en públic, per això aquests dies he limitat el debat polític i historiogràfic a refrescar la memòria a través de la xarxa mitjançant la difusió de dos cartells editats pel PSUC arran de la commemoració de l’11 de Setembre del 1938:


 
Cartell de Lorenzo Goñi editat pel PSUC (1938).

Desconec si és del mateix Lorenzo Goñi (1938).
Observa la silueta, a lesquerra: monument de Rafael Casanova.


I un altre d’un acte d’ICV arran de l’11 de Setembre del... 2014:

Amb el lema semiplagiat a les CUP.

El que ara em preguntava és si la bullanga del 5 d’agost del 1835 a Barcelona forma part, o no, de la memòria històrica d’ICV. Es tracta d’una bullanga en què, entre altres accions, la gent assassinà el general Basa amb dos trets, el defenestrà, n’arrossegà el cadàver pels carrers i el cremà en una foguera amb papers de la policia, a més de polvoritzar una estàtua de Fernando VII i incendiar la fàbrica de Bonaplata.

Transcric el relat que en fa l’autor del bloc Altres Barcelones, en què reprodueix diversos fragments del testimoni presencial d’un menestral que en va fer el relat escrit:

***

Pel relat d’avui tenim un convidat d’excepció que ens pot explicar els fets de primera mà. Es tracta d’un menestral anònim de l’època del qual se n’han conservat els manuscrits del seu diari personal.

El 25 de juliol de 1835, els barcelonins n’havien fet de ben grosses al protagonitzar el que es passarà a conèixer als nostres dies com la primera “bullanga” barcelonina. El clima polític era molt tens i els sentiments de por, odi i ràbia feien una atmosfera tan densa que gairebé es podia tallar amb la fulla d’un ganivet. El mateix dia 27, el general Llauder entrà a Barcelona amb la intenció de restablir l’ordre. Però tot i això, els barcelonins de l’època eren durs de pelar, i realment no s’estaven per històries a l’hora de plantar-li cara. Llauder escoltava espantat des de casa seva com al carrer s’hi havia concentrat nombrosa gent en manifestació sota el contundent eslògan “Mori Llauder”. En veure-les tan magres, sense suport i apreciant el perill que corria la seva integritat física, el General va decidir traslladar-se a Mataró, on sembla ser que també va tenir una “calorosa” rebuda.

“[...] y lo dia 27 encara continuàban en portar frarots ganduls en las Dresanas y Siutedela, que los trobaben per las casas y altres en las casas de putas; y en estos dia[s] treyen las monjas dels combens y aparadaren la[s] yglésias y combens dels frerots y monjotas y anaba segín, però, la gent mol aritada; y est dia aribà al tirano jeneral Llauder y al poble cridan “mori Llauder” y marxà cap a Mataró y allí tembé lo bolían matar als gias, però los boluntaris de Mataró lo salbaren y marxà cap a Granollés y Bich.

Uns dies més tard, va córrer la notícia que en Llauder havia enviat el General Bassa a Barcelona com a emissari per, de nou, intentar altre cop restablir l’ordre. Una munió de gent va córrer al Pla de Palau per escoltar les seves paraules. Molts pensaven que davant la pressió popular, cediria a les reivindicacions, però en comptes d’això, alguns autors citen que la seva frase va ser “o Barcelona o yo”.

La seva prepotència li va sortir bastant cara. Va acabar servint de guspira per a l’esclat de la bullanga del 5 d’agost. De la qual, després de l’assalt al Palau per part del poble, en fou la primera víctima.

“[...] y aluego sentírem dos tiros de pistola y morí al tirano Basa, [...] y sortiren al balcó y en feren padasos y aluego al tiraren al tirano Basa per lo balcó de la part de la Duana y lo lligaren per las camas y lo arestraren cap a al caré Ample, Regomí, Plasa de San Jauma, Cay, caré de Fernando, caré del Conde del Asalto, trebesia de Sant Ramon, caré de Sant Pau, Ramble, y allí fou ahon lo tiraren al foch dels pepés que cremàban de la policia, al mitxs de la Ramble, que al beura allò feye auror.

El cadàver del general Basa, arrossegat pels carrer
Ample, Regomir, plaça de St. Jaume, Call, Fernando, Nou de la Rambla,
Sant Ramon, Sant Pau i la Rambla, on fou incinerat.
 
Si no calculem malament, li van disparar dos trets, el van despedassar, el van defenestrar, el van arrossegar pel casc antic, i el van cremar amb el foc dels papers de la policia saquejats. Trobo que no es van quedar curts...

Però no acaba tot aquí, mentre uns portaven al General Pastor a contemplar tal espectacle dantesc i li deien: “jeneral Pastor, si no cumplès la sua obligació, sofrirà la pena que està sofrín Basa”, altres cremàven la fàbrica de Bonaplata o tiraven a terra l’estàtua de Ferran VII:

“[...] tregueren al dropo de Fernando de la piràmida del Pla de Palàcio, que la lligaren per lo coll ab una corda y la tiraren daltabxs y la ficaren a la estable de Palàcio, que dóna la major alegria als liberals de beura fora de la nostre presència es[t] tirano y sanginari rey Fernando.

***

Què és “social” i què és “nacional” en la història de la societat catalana des del 1707? I des del 1648? Complicadíssima distinció, oi? Indistingible, de fet, i per això completament inseparable, tal i com el meu pare Joaquim Horta –militant del PSUC del 1954 al 1968 i del 1977 al 1981– em va ensenyar. Sense alliberament social no nhi ha de nacional, i a linrevés.

Podem interrogar-nos sobre les raons per les quals la majoria de la colla dirigent  –tan espanyolista i tan fal·laçment progressista– dICV Barcelona en Comú i Podem es nega a comprendre que els agents socials del catalanisme popular i l’independentisme han estat històricament les classes treballadores catalanes –tant costa comprendre que no podia ser duna altra manera?–, les mateixes que han fet de les dimensions “social” i “nacional” el mateix combat, sempre, des despectres polítics, sindicals i organitzatius amplíssims –feminismes, socialismes, comunismes, anarquismes...–.

Si la direcció d’ICV, suposadament sensible als mals del món des de perspectives merament formals i propagandístiques, no vol participar a la manifestació de lANC ja saben a quina de les dues altres manifestacions poden acudir l’11 de Setembre del 2016: a la de l’Esquerra Independentista –COS, CUP, Endavant, Arran, Alerta Solidària, SEPC–, o bé a la manifestació anarcoindependentista de Negres Tempestes. És el que faig des del 1978. La manera com siguin acollits –la direcció, no pas la militància de bona fe– resta fora del meu abast.

Post scriptum: Sobre les bases socials i teòriques de lindependentisme al segle XIX pots fer un cop dull aquí: 

dimarts, 30 d’agost de 2016

Josep Lluís Facerias (1920-1957), anarquista català

Cartell de convocatòria de la Marxa del Maquis del Barcelonès (2015).

JOSEP LLUÍS FACERIAS (1920-1957), ANARQUISTA CATALÀ
[EL VIDRE AL COR, 30-VIII-2015]
 Gerard Horta

El 30 d’agost de cada any, a lindret on fou assassinat per la policia feixista en una emboscada, s’hi commemora la vida de lluita del Face.
 
Cruïlla del carrer del Dr. Pi i Molist i el passeig del Verdum (Nou Barris, Barcelona), on Facerias fou assassinat el 30 d’agost del 1957.

Qui nha mantingut viu el record històricament ha estat la mateixa militància llibertària. La Marxa-Homenatge als Maquis nha organitzat homenatges una pila d'anys i continua fent-ho.

El 2011, dos mesos després de constituir-se com a nucli, la CUP de Nou Barris –comissió municipalista de la Trobada Alternativa de Nou Barris– en féu difusió al districte per homenatjar-lo. Aquest va ser el primer acte públic del nucli de la CUP de Nou Barris des de la seva constitució al juny anterior, i la gratitud que per aquest motiu sento cap als meus companys i companyes de lEsquerra Independentista de Nou Barris i de tot Barcelona és completa, per una raó: la unitat popular se simbolitza a través dactes com aquell. Vam compondre –el Simón– un cartell amb els colors vermell i negre, vam remarcar-hi la ideologia anarquista del Face i vam dipositar-hi un ram de flors amb la senyera i amb dues cintes vermella i negra. El company Joan Marc de la CUP de Nou Barris i lhistoriador i company anarquista Ferran Aisa hi feren un parlament. (I, aquí, les intervencions d’en Josep Garganté, en nom de la Trobada Alternativa de Nou Barris, i d’en Jesús Canal, veí i testimoni de l’assassinat, per a BTV.)
 

El text del cartell que vam difondre feia així:


El proper dimarts 30 d’agost a les 8 del vespre la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) - Trobada Alternativa de Nou Barris us convoquem a portar flors per a en Josep Lluis Facerias, “Face” (6 gener 1920 – 30 agost 1957), militant i guerriller llibertari que a causa de la seva activitat contra la dictadura feixista fou cosit a trets i assassinat a sang freda per la policia espanyola a la cruïlla dels passeigs d’Urrutia i del Verdum i del carrer Pi i Molist, on una modesta placa al terra recorda l’esdeveniment amb aquestes paraules:


JOSEP LLUÍS FACERIAS
MILITANT LLIBERTARI MORT EN AQUEST LLOC EN UNA EMBOSCADA DE LES FORCES DE LA DICTADURA EL 30 D'AGOST DE 1957 A LES 10.45 DEL MATÍ.


En “Face” milità a les Joventuts Llibertàries i al Sindicat de la Fusta de la CNT, lluità a 28a Divisió de l’Exèrcit Popular, sobrevisqué a les presons franquistes i continuà el combat a Itàlia i a Catalunya en defensa de la llibertat i la justícia social de tots els pobles del món. Ho féu mitjançant accions de propaganda, atemptats contra personalitats i edificis públics franquistes, i expropiacions bancàries. Volem commemorar la seva memòria i el sentit de la seva lluita en l’aniversari del seu assassinat, que com a veïnes i veïns de Nou Barris fem nostra. Alhora, denunciem la seva marginació de la memòria oficial sota la Transició i del nomenclàtor de Nou Barris: cap escola, cap parc, cap carrer ni cap plaça du el seu nom, ni tan sols en el mateix espai en què fou assassinat, per a més vergonya –un cop més– de la Comissió del Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona i del Consell de Districte de Nou Barris, perpetuadors simbòlics de l’encara inacabada negra nit del franquisme.

Ets viu entre nosaltres “Face”, no t’oblidem ni a tu ni a tota la gent que sota el feixisme, des de bagatges polítics i sindicals diversos, vau donar la vida per la llibertat i per totes les formes d’emancipació. T’abracem entre flors, company!!!


Hi hagué companys anarquistes que van comprendre la nostra acció com un acte de suport al sentit de la lluita del Face i que se nalegraren, i hi hagué altres persones que consideraren que exclusivament ells, com a únics representants de la causa anarquista, tenien dret de fer-ne lhomenatge. El 2012 i encara el 2013 la gent de la CUP Nou Barris vam continuar encartellant els barris confrontants amb el mateix cartell, tot i que en vam treure les sigles de la CUP i de la Trobada, i vam deixar-ne un fons blanc –per estalviar-nos susceptibilitats associatives amb el grafisme de la CUP– mantenint-hi el roig i el negre, per evitar les discussions del 2011.

Sigui com sigui, des del 2011 shi apleguen un centenar de persones –fins i tot sota el diluvi–. Al capdavall es tractava d'això: visibilitzar la figura del Face, augmentar amb força la presència de persones a la commemoració –sobretot del veïnat de Nou Barris– i exalçar la vigència del seu combat per la llibertat i la justícia social des de lanarquisme català.
 

La gent perfecta pot estar tranquil·la: ja no convoquem ni amb sigles ni sense sigles, malgrat això continuem assistint-hi. No cal dir que ho explico a títol individual a fi de deixar-ho consignat per a futurs cronistes que aspirin a recuperar el record dels temps presents, com també la meva militància a la CUP i la COS, de la qual només he de retre comptes a mi mateix i a la meva pròpia consciència política i sindical. Vaig arribar a Nou Barris el 2009 i ja des de llavors i el 2010, com un veí anònim, vaig dipositar flors i espelmes sobre la placa en saber que el crim es cometé allà, prop de casa. Vaig fer-ho sense demanar permís a ningú ni exhibir carnets (llavors jo era a la CGT).

Qui pensés que algú volia competir per patrimonialitzar el Face no va entendre absolutament res, i és probable que continuï sense entendre-ho. Són els mateixos que quan sa excel·lència Ada Colau inaugurà a Nou Narris la plaça de Salvador Puig Antich... no hi assistiren (5-III-2016). És a dir, permeteren que els nous gestors municipals del tardofranquisme fessin un acte propagandístic amb la màxima placidesa. Quines paradoxes, oi? Què hi farem... El més important aquí és que no oblidem el com i el perquè del Facerias, guerriller anarquista català.

Mort a l'estat i visca l'anarquia. Vola lliure, Face, tabracem entre flors company!!!

dilluns, 29 d’agost de 2016

Activitat paranormal: una via de la insubordinació (14)

Via @laccent

ACTIVITAT PARANORMAL:
UNA VIA DE LA INSUBORDINACIÓ (14)
[EL VIDRE AL COR, 20-VII-2016]
 Gerard Horta

A la nit, en sobrevolar els Països Catalans, lEstació Espacial Internacional topa un estrany senyal sonor. De sobte, als passatges amagats dels cors tot penjant dun fil cosmonautes col·lectivistes albiren un dia que durarà anys.

Es sol ixent com un fil de caliu crema un full de paper,
i escampa una taca de llum
que filtra es paisatge en color lentament,
verd, gris, groc de fulles pansides,
de camps amb espigues i blau de muntanyes.

Activitat paranormal: una via de la insubordinació (13)


ACTIVITAT PARANORMAL:
UNA VIA DE LA INSUBORDINACIÓ (13)
[EL VIDRE AL COR, 12-VII-2016]
 Gerard Horta

Confusió fatal. La consulta mèdica deixà pas a la veterinària. Les vitamines foren substituïdes per un excitant capil·lar decididament potent, excessiu i tot...

On hi ha pèl hi ha... activitat paranormal.

Quan els cabells creixen, els barbers dansen.

Activitat paranormal: una via de la insubordinació (12)


ACTIVITAT PARANORMAL:
UNA VIA DE LA INSUBORDINACIÓ (12)
[EL VIDRE AL COR, 12-VII-2016]
 Gerard Horta

Combustió espontània en una ciutat grega. No és pas un fenomen atribuïble a una dimensió individual, sinó el fruit duna concentració extrema denergia social  en un punt espaciotemporal concret.

Alta tensió. De cop i volta, el foc...

Activitat paranormal: una via de la insubordinació (11)


ACTIVITAT PARANORMAL:
UNA VIA DE LA INSUBORDINACIÓ (11)
[EL VIDRE AL COR, 11-III-2016]
 Gerard Horta

La Terra, destinació fatal per als homes i dones cosmonautes marcians empresonats i torturats a Guantánamo. Les criatures nascudes de lamor i el sexe alienígenes acabaren esdevenint mercaderies en venda.

No hi ha insubordinació en lesclavatge de la normalitat global. 

Activitat paranormal: una via de la insubordinació (10)

Parlamentet regional (la nació són els Països Catalans) de la
penosament (mal)anomenada Comunitat Autònoma de Catalunya.

ACTIVITAT PARANORMAL:
UNA VIA DE LA INSUBORDINACIÓ (10)
[EL VIDRE AL COR, 4-III-2016]
 Gerard Horta

La vida social d’Occident resulta graciosa: es fonamenta en la mentida i el secret. Als parlaments, hi té lloc un fenomen aparentment estrambòtic malgrat que es produeix duna manera regular: sembla que hi hagi homes i dones que diuen coses i que es desplacin en el temps i lespai.

Tanmateix això no és cert, respon a una il·lusió generalitzada. No hi ha ningú. Mai. 

L’espai roman buit, silenciós, fred. Espectral.

Activitat paranormal: una via de la insubordinació (9)

Platja de la Nova Icària (Barcelona, 2036).

ACTIVITAT PARANORMAL:
UNA VIA DE LA INSUBORDINACIÓ (9)
[EL VIDRE AL COR, 3-III-2016]
 Gerard Horta

Aflorament sobtat de rocam a la Nova Icària. Una estàtua gegantina treu el cap. L’amazona desmunta del cavall i observa aquest paisatge inesperat. Al seu davant, un home sajup reverencialment. La llibertat continua estant petrificada.

Dies estranys del futur proper.

Activitat paranormal: una via de la insubordinació (8)

Fotografia: Frank Hurley.

ACTIVITAT PARANORMAL:
UNA VIA DE LA INSUBORDINACIÓ (8)
[EL VIDRE AL COR, 3-III-2016]
 Gerard Horta

El vaixell ha quedat enxampat. Condemnats a morir glaçats i afamats, uns homes juguen a futbol a l’Antàrtida el 1916.

Com els anomenaria, Jim Morrison: àngels o mariners? Un prec antàrtic.

El nostre regne no és daquest món.