Aelita: reina de Mart

Aelita: reina de Mart.

AELITA: REINA DE MART

[EL VIDRE AL COR, 5-XI-2016]
Gerard Horta

Al cap d’uns quants anys de l’estrena del curt –un quart d’hora– de Georges Méliès titulat El viatge a la Lluna (1902), aparegué el primer llarg-metratge de ciència-ficció, Aelita: reina de Mart (1924), dirigit pel soviètic Iàkov Protazànov a partir de la novel·la homònima escrita per Alekséi Tolstói, amb música afegida composta per Aleksandr Skiabin, Ígor Stravinski i Aleksandr Grazunov.

Confrontant-s’hi projectes individuals i col·lectius, el film tracta del diguem-ne interplanetarisme revolucionari –res de nou, si tenim en compte que des de 60 anys abans els espiritistes europeus ja apel·laven a la confraternització i la solidaritat universals (és a dir, amb éssers d’arreu de l’univers)– i, alhora, de la vida i d’allò que de vegades pot sortir malament a través de les dinàmiques col·lectives que enllacen les existències de les persones i les societats. Remena exploracions pels camins meravellosos del cartellisme que hi va estar associat i per les edicions de les traduccions distintes que es feren de la novel·la, val la pena de debò.

Bona i avançada obra per pensar!

Aelita clavant la mirada.