dissabte, 31 de març de 2018

Jo t'estimo, 1 d'Octubre


jo t’estimo, 1 d’octubre
(Purificació del Temple, CORRUPció del Parlament
I assassinat de la LLIBERTAT)
[EL VIDRE AL COR, 31-III-2018]
Gerard Horta

I
[...] Jesús va pujar a Jerusalem.13 En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs.14 Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules;15 i digué als venedors de coloms: “Traieu això d’aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!”16 (Joan, 2 : 13-16; i Mateu, 21: 12-17; Marc, 11: 15-19; Lluc, 19: 45-48.)

II
Llavors En Peu de Pau Social convocaren els agents de la Brigada Mòbil, i junts per la mediació arreplegaren centenars d’exemplars del llibre  enutjós d’un home –o bé era d’una dona?– que simbolitzava pàgines estranyes dels temps i de les vides de gents que volien altres, i els cremaren. N’alimentaren les flames amb benzina i amb els cossos amuntegats a la quinta forca (lluny de mirades inquietes, i del neguit de testimonis benpensants) d’indigents morts als carrers, de pobres desconsolats i d’empresonats sense nom. A continuació, amb l’ànima encesa pel foc s’establiren al Parlament, on la majoria els acollí amb fervor. Allà ses senyories s’abraçaren, amb una fredor dissimulada, amb activistes, amb antiavalots, amb dignes membres de consells d’administració aliens i nostrats, amb alliberats professionals, amb tertulians i experts d’alta volada, i tots plegats prorromperen un sol bram: “Govern efectiu, legal, estable!”  En Roger Torrent, en Pere Aragonès, la Marta Pascal (convidada d’honor), i en Domènech, l’Iceta, l’Arrimadas, n’Albiol, tothom picava de peus a terra i colpejava els palmells amb força i clavava els genolls contra les butaques del davant i llençava petards com si fos el Sant Joan darrer mentre la bandera de l’imperi onejava serena rere la Mesa. Els ressons de la gent important s’alçaren fins als cels de la Terra, senyorejant altius, desfermats mirant dencalçar la perpetuació del món i de les coses, entestats a afirmar la manera avinent com pensar-nos i com viure’ns.

III
Enfollits pel clam, delerosos de més i més i més pau social, la massa convocà la tempesta que tot ho pot –car és núvia de la mort– amb un objectiu: trobar l’1 d’Octubre. Aplicar-li la pena de mort. Dur-lo a la forca. Tallar-li la llengua. Petar-li els ossos. Desconjuntar-ne els membres. Escanyar-lo però no com a Soses: fins al final. Al capdavall, decapitar-lo.

El suplici no és un furor sense llei, sinó una tècnica (Michel Foucault). Condemna del cos i de la sang, mirall de la violència del crim i confessió exacta, assumpció forçada de la condemna de l’ànima de l’1 d’Octubre.

Crida i gemega i plora 1 d’Octubre, com més alt ho facis major serà la demostració que la justícia de l’Estat, la dels mercaders i els canvistes i l’espectre dens dels servents, és l’única veritat, l’única realitat, l’únic camí. Vas ser assassinat, 1 d’Octubre; ets assassinat cada dia, 1 d’Octubre; seràs assassinat, 1 d’Octubre. T’apunyalaran, t’encendran en sofre, et trossejaran, t’esquarteraran, t’esberlaran les neurones, et negaran els fets, les idees i el cor, et buidaran dels òrgans i mil cavalls tibaran de les teves extremitats per escampar ton dolor pels camps i les ciutats i així, igual que els antics, els assassins anunciaran les bondats de la democràcia. Del regicida (Damiens) al manifestant (anònim), del general (Moragues) al guerriller (Facerias), del poble (del país de la xauxa) a les nostres cançons (d'alegria), dels rebomboris (del pa) a les barricades (d’ahir, d’avui i de demà) en diran “terrorisme” mentre les rates del clavegueram i les aus carronyaires rememoraran sorollosos ton martiri a mode d’advertiment per a les generacions que vindran, les filles dIcària.

IV
Una pintada a la paret del carrer dels Petons –on els condemnats a mort abraçaven i besaven per última vegada la gent que estimaven, abans de ser executats a la fortificació de la Ciutadella (@lucyGonzalezPA)– reprodueix el cant intemporal del @XarimAreste: “Vàrem començar-ho junts, sempre esperant la gran hòstia...

Un infant lliure ingenu salvatge enxamparà les restes d’un esprai negre del fons de la paperera bruta del carrer solitari del costat i al mateix mur vermell d’amor, sota el vers, hi afegirà en negre: “Jo t’estimo, 1 d’Octubre.”