diumenge, 3 de maig de 2015

Company colpejat i maltractat pels mossos l'1 de Maig

 El company, a terra, semi-nu.

COMPANY COLPEJAT I MALTRACTAT
PELS MOSSOS L’1 DE MAIG
Gerard Horta

En acabar la manifestació de la tarda de l’1 de Maig a Barcelona un company de la COS (UB) va interessar-se per un manifestant que acabava de ser detingut per un grup d’homes sense identificar que immediatament mostraren porres extensibles. Tot seguit, el nostre company fou retingut a còpia de cops i claus corporals violentes. Podeu veure’l a la fotografia de damunt. Dos dies després continua amb contractures a les cervicals, blaus al cos i molt adolorit. Paisatge habitual, és sabut de tota la vida, tota. Per què n’hauríem d’escriure?

Sabem –malgrat que no ens ho diran– que els protocols de detenció dels mossos d’esquadra procedeixen de serveis d’espionatge estrangers –del sud-est de la Mediterrània– ensinistrats  a massacrar. Llavors, em pregunto quin paper exerceix l’Escola de Policia de Catalunya si aquests antiavalots i secretes que ens són representats com a democràtics demostren dia rere dia –any rere any, dècada rere dècada–, amb accions com la d’abans d’ahir (i en contextos molt específics com ho són determinades manifestacions col·lectives), la seva incapacitat per detenir, retenir, immobilitzar, traslladar o identificar una persona sense rebentar-li el cos. Per aquesta primera qüestió formal haurien de ser cessats des del conseller d’Interior fins al darrer antiavalot i secreta.

La segona qüestió és política: l’ús de la violència és, en termes legals, monopoli de l’estat. I si a més la xapa, les proteccions articulades, la porra, el casc, les botes i la pistola et converteixen en un milhomes, llavors, renoi, sí, com a les pel·lícules. A dojo, som-hi, fot-li hòstia fot-li, que deu agents armats amb el poder polític, jutges, fiscals i els periodistes públics al darrere contra un paio del carrer som tan, tan valents!!!

Durant els fets, homes sense identificar amenacen manifestants pacífiques tot brandant porres extensibles (Barcelona, 1 de Maig del 2015).
 Imatge pescada del twitter, a través del qual fou repiulada a bastament el mateix divendres.

Les Brigades Mòbil i d’Informació projecten interpretacions de la seva funció –amb relació a determinats tipus de conflictes socials i a la seva presència als carrers– que són distintives de conceptualitzacions extremament totalitaristes, i que en gran part beuen de la cultura política franquista (repasseu els parlaments dels aparells polítics d’Interior a les diades de les Esquadres), d’aquí l’exigència de dissolució urgent que en fa la CUP, i que hem reiterat manta vegades.

Pallisses gratuïtes. Resulta inacceptable haver de concebre com a normal una violència als carrers reproduïda amb el vist-i-plau sistemàtic dels consellers i conselleres d’Interior que han desfilat davant dels nostres nassos (Tura del PSC, Saura d’ICV-EUiA, Puig i Espadaler de CiU...). Resulta inacceptable que a un manifestant li rebentin el cos perquè sí, i que es colpegi la gent que li dóna suport, inclosa la nostra companya María José Lecha.

Resulta inacceptable haver de perdre el temps un cop i un altre amb aquesta cançoneta fosca, pesant, gastada. Va bé, Espadaler? Ja en parlarem quan vulguis, eh noi? Potser he dexpressar-te tota la meva gratitud pel fet que el Cristian no ha esdevingut un altre mort sobrevingut sota custòdia policíaca, i felicitar-te per tanta professionalitat... Potser t'he de dir que força conseller, perquè el vent bufa fort en la bona direcció! No toquis res. Fes rodes de premsa, fes amics, esplaia’t, frueix del càrrec i humilia la democràcia tant com puguis, que per això cobres.

Podrida doble escala moral i política, podrida i fal·laç doble escala de mesurar en funció de qui i contra qui s’exerceix la violència. Al meu país, a la meva ciutat, l’estat d’un contenidor de brossa és políticament i mediàticament mil vegades més rellevant que cada humiliació densa exercida sobre el cos i l’ànima d’una persona que es manifesta als carrers.