dimarts, 23 de maig de 2017

Gomà i Colau, junts el 2010

Dotze anys de regidor eixamplen qualsevol somriure.

GOMÀ I COLAU, JUNTS EL 2010
[EL VIDRE AL COR, 7-V-2015]
Gerard Horta

Ricard Gomà (regidor de Benestar Social d'ICV-EUiA del 2003 al 2007; regidor i tinent dalcalde dAcció Social i Ciutadania del 2007 al 2011, i regidor a seques del 2011 al 2015 a lAjuntament de Barcelona) va convocar gent propera a una reunió per al 5 doctubre del 2010, al Centre Cívic de Lesseps. A lentrada, flanquejant en Gomà, hi eren en Jordi Borja i... en Jaume Asens, figura cabdal de Barcelona €n Comú. Al cap de poc hi arribà lAda Colau. Shi va ficar un periodista dEl Periódico que hi va fer referència. No cal que esmentem altres noms dassistents.

Algú pot dubtar que aleshores ja sestava coent tot plegat? Les perspectives electorals per al 2011 eren terribles per a ICV-EUiA, ja que es confirmava el rumb cap a la invisibilització electoral de la coalició, però pitjor era –és– el deute contret amb la Caixa, d'entre 9 i 14 milions deuros, per sostenir ladquisició de propietats i lestructura burocràtica alimentada durant dècades. Només la metamorfosi, sota lencapçalament duna figura mediàtica, podria arrossegar nous votants procedents de l’abstenció i del PSC. L’anunci televisiu del 15-M i el ressò mediàtic de la Colau amb la PAH de Barcelona –on sent generosos hi comptem un bloc de pisos ocupat, pels cinc de Manresa o pels de Sabadell– enlairaren la cosa. Pel camí irromperen les CUP, nascudes als noranta a Vinaròs i disposades a arrelar assembleàriament als barris a través de les lluites als carrers abans de plantejar-se conteses electorals municipals.

Calia ser prou hipòcrita per intentar enganyar la CUP de Barcelona fent-los creure en la voluntat de tirar endavant un projecte compartit... merament electoral. De fet, durant el darrer any, les crítiques polítiques fetes des de bandes distintes, inclosa lesquerra independentista, cap a Guanyem Barcelona entorn de la història recent de la ciutat i del paper polític exercit per ICV-EUiA no han estat replicades amb arguments, sinó amb un espectre pobre, molt pobre, de quasi insults: dogmàtics i puristes, cridaven histèrics alguns dels narcisistes aspirants a polítics professionals de Barcelona €n Comú. Jo encara espero que algú respongui la pregunta que tants cops sels ha formulat: com plantejaríeu la revisió crítica d'aquest passat dICV-EUiA a lAjuntament, i de lexercici del poder municipal als darrers 36 anys?

El 2010 ja participava en reunions formals amb ICV.

Per a lAda Colau, la història de lAjuntament de Barcelona comença el 2011. Abans no hi havia re, tot era un buit per ventura harmònic, idíl·lic, desconflictivitzat. Glòria al cel i pau a lAjuntament, Ave Maria Puríssima.

A títol personal, un no pot sinó expressar-los lagraïment per tanta hipocresia, mentida, presa de pèl i abús de confiança, per haver silenciat aquests vincles antiquíssims amb ICV, fins i tot a les Trobades Populars Municipalistes. Encarnar l’escala més mesquina de la misèria política sempre ajuda els altres a avançar. Mimpressiona aquesta manca de vergonya, però encara m’impressiona més el grau, tan alt, de cinisme. Què farien un cop al poder?

La qüestió és anul·lar la capacitat crítica de la gent amb el rum-rum de lengany i amb les estratègies de màrqueting avinents. Aquí, un disposarà de prou espai per anar explicant lantiguitat de la xarxa de relacions establerta entre ICV-EUiA, IGOP, DESC i Barcelona €n Comú.

O millor dir-ne Amnèsia €n Comú? Amb el suport de la Caixa.