diumenge, 11 de setembre de 2016

Barcelona, 1714-1937: Independència i anarquia [un document fotogràfic extraordinari]

Fotografia: Carlos Pérez de Rozas [Arxiu Fotogràfic de Barcelona].


BARCELONA, 1714-1937: INDEPENDÈNCIA I ANARQUIA
[UN DOCUMENT FOTOGRÀFIC EXTRAORDINARI]
[EL VIDRE AL COR, 16-IV-2015]
Gerard Horta

El company antropòleg Andrés Antebi m’envia aquest veritable tresor, una troballa d’un valor historiogràfic literalment excepcional. La fotografia correspon a una de les manifestacions a Barcelona per l’11 de Setembre del 1937. A la pancarta hi diu: “1714-1936: De las Murallas a Atarazanas los héroes siguen cayendo por la libertad.” El text remet als homes i dones que defensaren la ciutat el 1714 i als revolucionaris assassinats en combat contra la sublevació feixista al juliol del 1936. Els colors de la banda dreta de la pancarta mateixa són el vermell i el negre anarquistes. Al darrere, una pancarta signada per militants de la CNT crida a la unitat proletària. Sobre els infants, dones i homes que es manifesten hi ha penjada una estelada.

Aquesta imatge recuperada s
inscriu en el projecte “La imatge velada” entorn dels inicis del reporterisme gràfic barceloní que els companys de l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ) desenvolupen des del 2010. Vegeu-ne el web amb una ressenya dels fotògrafs i les publicacions investigades. Encara tremolo. Gràcies Andrés i OVQ!

***
 
Post scriptum (30-IV-2015): Imperdonable error que subsano –tard!– arran del record que el Toni em fa present. En Jordi Sabaté, dins Anarquisme i catalanisme. La CNT i el fet nacional català durant la Guerra Civil (Edidicions 62, 1986) analitzava fa 29 anys les vicissituds de l'11 de Setembre del 1937 al capítol LOnze de Setembre: lactualitat duna lluita i el marc ideològic i polític precedent (pàg. 135-138).


Post scriptum II (2-V-2015): Enteneu el perquè daquesta (la de sota) bandera? Podeu comprendre que difícil que ha estat, històricament, reivindicar la militància anarcoindependentista en aquest país? Tant de bo puguem deixar de ser independentistes ben aviat. Per apropar-vos a lindependentisme popular del segle XIX que encara ara ens explica, podeu clicar a Josep-Narcís Roca i Ferreras: sobre la llibertat nacional i l'emancipació social i començar a pouar entorn dels vincles de lanarquisme català amb una independència lobjectiu de la qual consistirà, és clar, a autoorganitzar-nos col·lectivament més enllà de lestat (de lantic –espanyol i francès– i del nou –català–). Per a sectors majors o menors de les classes populars catalanes contemporànies independència, revolució i solidaritat internacionalista han anat i aniran sempre junts. Ni la ignorància –voluntària o involuntària– ni el feixisme imperialista no podran anul·lar mai la nostra pròpia història. Al temps i lespai roman el sentit alliberador de les nostres lluites. 

Parada de la CUP de Nou Barris, a lagost del 2012, amb la colla estimada daquest nucli. Sempre endavant.

Post scriptum III (14-VII-2016): Sigui com sigui, es tracta de comprendre una cosa tan senzilla com el fet que dins lanarquisme català –als darrers 150 anys– hi ha hagut un espectre ampli de projectes compresos –pel que fa al dret col·lectiu d'autodeterminació– entre lindependentisme, lespanyolisme i les variants confederalistes a escales distintes. Un fotografia és sols una fotografia, però informa dun moment dun procés social, dun grup de gent –major o menor–, dun bagatge i duna concepció de la societat catalana que, en aquest cas, enllaça el fil que uneix el 1714, el 1936 i el 1937: per més que els dolgui als partidaris aferrissats de lImperio –siguin falangistes, postregionalistes burgesos, anarcoespanyolistes, vestigis de la Gauche Divine o mandarinada convulsa de les direccions dICV, CSQP o €omuns–. 

Anarquia total, independència sense límits.


Antiautoritaris sempre. Negres Tempestes.